Conte popular. Això és el que els hi va passar a les tres cabretes, una gran, una mitjana i una altra petiteta, que un bon dia van decidir travessar el pont per menjar herba i es van trobar amb un ogre.

«A la carretera» va ser la bíblia i el manifest de la generació beat; una novel·la de culte i un clàssic de la literatura nord-americana del segle XX que va contribuir a la mitificació de la famosa Ruta 66. Amb una nova traducció a càrrec de Ferran Ràfols, avui dia es continuen reeditant milers d?exemplars d?aquest títol que la revista Time considera una de les cent millors novel·les en anglès de l?últim segle. A mig camí entre l?autobiografia i el monòleg interior, narra els embogits viatges de Sal Paradise ?que representa el mateix Kerouac? i de Dean Moriarty ?alter ego del seu amic Neal Cassady? a bord de Cadillacs prestats i Dodges atrotinats. I se sumaran també a aquesta història el poeta Allen Ginsberg (Carlo Marx a la novel·la) o el novel·lista William S. Burroughs (Old Bull Lee).

«Les dues vegades del baró Lamberto» és un relat divertit i desbaratat que, durant dotze capítols i un epíleg, explica les peripècies d?un vell i adinerat aristòcrata que, tot posant en pràctica un antic remei egipci, experimenta una progressiva millora en la seva salut, entre altres sorprenents efectes. Es tracta d?un text amb una elaborada estructura narrativa, plena de punts d?inflexió que introdueixen nous personatges i trames que mantenen en suspens l?atenció i l?interès lector.

L?Oliver és diferent: gaudeix de la natura i la lectura, juga amb nines retallables i li encanta disfressar-se per cantar i, sobretot, per ballar. Al seu pare li agradaria que practiqués esports però, la seva manca d?habilitats per a l?exercici físic fa que els altres nens de l?escola el marginin, se?n riguin d?ell i l?intimidin. «L?Oliver Button és una nena», han arribat a pintar en una paret de l?escola.

Encara que Philip K. Dick és un dels referents de la ciència-ficció, «Confessions d?un artista de merda» és una de les seves poques novel·les de literatura realista (i l?única que va publicar en vida) que ell mateix considerava com la seva millor obra. Ambientada a la Califòrnia dels anys 50, el protagonista és Jack Isidore, un tipus ingenu, incapaç de diferenciar la realitat de la fantasia i que observa a la societat des de fora. En situar-ho geogràficament en un poble anomenat Seville, Dick fa un paral·lelisme entre aquest personatge i Isidoro de Sevilla, un arquebisbe que va escriure una enciclopèdia de tan sols 35 pàgines.

"Per fer una taula ens cal la fusta, per fer la fusta ens cal un arbre, per fer un arbre?" L?obra de Gianni Rodari és essencial i, en l?any del seu centenari, volem rellegir-la i difondre-la. El text de «Què ens cal?» -un raonament deductiu, o sil·logisme- conserva tota la seva força innovadora, des de la senzillesa i l?enginy. És l?exemple perfecte de com l?autor convertia les paraules i les idees en joguina poètica i intel·ligent; una lectura que el cantautor italià Sergio Endrigo va convertir en cançó, i que en Catalunya va ser musicat per Toni Giménez.

"Soc una de les grans personalitats d?aquest país recòndit, amb paper de nàufrag, reu de si mateix.." Jo, que pertanyo a una estirp pobra, vulgar, acostumada a viure amb el cap baix, soc ara l?elegit. Ficció i realitat se superposen en aquesta metàfora sobre el poder que, a través de la figura d?un porc, presenta a un tirà que repassa poèticament la seva trajectòria vital. El protagonista enalteix el seu caràcter únic en el món, tot fent de la diferència no un tret integrador, sinó elitista.

A la Mia li encantaven els gossos. En volia tenir un: ja fos gran o petit, salvatge o dòcil, silenciós o lladraire? Volia un gos, fos com fos! Un dia, mentre tornava a casa, la Mia es va trobar una bola grossa i peluda? L?amor pels animals, l?amistat incondicional enfront de les adversitats i, sobretot, la llibertat són les qualitats més destacades de l?obra distingida amb el XII Premi Internacional Compostela per a Àlbum Il·lustrat. «El gos de la Mia», de Mariann Máray, és la història d?una nena i de la seva peculiar mascota, que es converteix en el seu gran company de jocs i diversió.

Els ocells, les papallones i les rates havien tocat el dos. L?herba i les fulles s?havien marcit. Les flors ja només eren un record. Els carrers i els edificis havien quedat deserts. Tothom havia marxat a la Lluna. Enrere havia restat en Vasco, que vagava per solituds ermes mentre seguia la seva ombra que, de sobte? «Non Stop» va ser un dels últims llibres de Tomi Ungerer, la prova que fins als darrers dies es va mantenir actiu i creatiu. Malgrat que aparentment sembla pessimista per l?ambient apocalíptic en el qual es desenvolupa la història, aquest llegat definitiu conté un missatge d?esperança, sense deixar de reflectir el caràcter crític de l?autor.

«Animals» reuneix una amistosa i heterogènia successió de fauna silvestre i salvatge. «Fruites» conté una selecció de saborosos aliments procedents dels seus respectius arbres. Són els nous títols de la col·lecció Del bressol a la lluna. Els seus destinataris Són els infants 0 a 3 anys; per a ells s?han dissenyat especialment aquests pictogrames poètics o poegrames, un terme encunyat per designar una nova modalitat de poesia pictogràfica basada en la cerca d?un ritme de lectura que ajudi a ?educar l?ull i endolcir l?oïda? del petit lector, en paraules del mateix Antonio Rubio.